Si traduïm “free running”, podem pensar que aquí hi ha gat amagat: córrer sempre és gratuït! Però no seria ben bé això. El Free Running és una manera de moure’s per la ciutat d’una manera que sigui rapida i que no ens faci perdre gaire temps. És a dir: buscant sempre les millors alternatives per anar d’un lloc a un altre sense tenir en compte els obstacles que ens hi puguem trobar. De fet, és una variant del Parkour.
Free running
El principal objectiu és la superació d’obstacles, és la diversió i el motiu per fer-ho. Normalment quan anem d’un punt a un altre hem de girar per carrers, fer voltes innecessàries… aquí, en el Free Running, tot això és un repte. No importa si hi ha tanques, reixes, desnivells o places que impossibiliten avançar en línia recta: el repte serà mirar com poder-ho fer.
Què ens cal?
- En primer lloc, bona preparació física. Els qui practiquen aquesta modalitat esportiva es troben que sovint han de fer autentiques acrobàcies per superar el que es van trobant. I s’ha de fer ràpid!
- Cal ser actius i decidits. A vegades hi ha situacions que ens podem fer agafar por (ja sigui per l’alçada, pel tipus de mobiliari urbà, etc.)
- Prudència: si no es veuen clares les coses, és millor frenar-ho a temps abans d’haver-se de lamentar.
El free running va néixer cap als anys 80. Al principi estava pensat com a entrenament militar, el que passa es que poc a poc va anar guanyant adeptes i ara són moltes les persones qui ho practiquen arreu del món. Es podria dir que la principal diferencia entre el free running i el parkour és que els segons van per feina, mentre que els primers busquen l’estètica entre els seus moviments. La paraula parkour prové del francès (parcour = recorregut) i el concepte de “free running” es va començar a utilitzar bastant més tard: al 2003. Va ser arran d’un documental televisiu que es va anomenar Jump London (Salta Londres).
Per practicar ja ho sabeu doncs: prudència, decisió i estar en plena forma. Us animeu a buscar obstacles?
