D’acord a moltes recerques sobre aquest tema, s’ha arribat a la conclusió que per increïble que sembli, moltes vegades el més intel·ligent és prescindir de l’esport per evitar efectes col·laterals que atemptin contra la salut. Tenint en compte que es tracta de circumstàncies específiques, resulta propi informar-se per poder reconèixer-les i així cuidar-se de manera integral.
Quan no fer esport?
De la mateixa manera com existeixen pautes per exercitar-se adequadament, tal com és el cas d’usar les peces adequades o escalfar abans de donar inici a la rutina, també s’han establert casos en els quals és millor donar-li prioritat al repòs.
- Malalties estomacals: molèsties com la diarrea o el vòmit moltes vegades poden ser passades per alt, la qual cosa es tradueix si hi ha activitat física pel mig en l’increment del procés de deshidratació, a més d’una exigència al límit per al cor.
- Dormir malament: davant la falta de descans adequat, l’esport l’única cosa que va a fer és sobrecarregar el cos i exposar-ho a lesions, així mateix el nivell de fatiga que estarà pel mig impedirà que la sessió realment tingui un bon efecte.
- Dolor a la zona lumbar: perquè aquesta molèstia no transcendeixi a majors, el millor és el repòs tret que l’activitat a realitzar sigui degudament orientada per un professional amb la finalitat de superar la dolència.
- Inflamació en ulls, nas i fosses nasals: totes aquestes condicions no van a permetre un bon acompliment ja que van a crear un clima d’incomoditat i per cert bastant vulnerable a contreure infeccions.
Les contraindicacions de l’exercici
Cal ressaltar que no tota l’activitat esportiva disposa de les mateixes característiques per aquest motiu sigui necessari considerar si existeixen patologies pel mig tal com és el cas de la pneumònia, el tenir un sol ronyó o potser una tuberculosi activa que poguessin posar en perill a la persona. Els qui tenen epilèpsia, malalties musculars, obesitat i fibromialgia han d’ocupar-se de buscar assessoria i així determinar exactament què és el que poden fer i el que no, doncs encara que en moltes problemàtiques de salut l’esport és un mitjà per sentir-se en millor, en unes altres és el desencadenant de reculades i riscos innecessaris.
