Entre sirenes, humanitat i formació professional
“…La trucada va entrar a les 23:12. Veu tremolosa, sense paraules clares… només por. La persona va penjar abans de poder donar dades precises. Tan bon punt vaig sentir el to de l’alarma, vaig saber que seria una nit intensa.”
Així comença un torn més per a la Maria, Tècnica en Emergències Sanitàries (TES). Ella no només conduïa una ambulància: era la resposta organitzada, tècnica i humana quan altres no sabien què fer. Aquest moment encapsula què significa realment ser TES: estar a punt per ajudar algú quan més ho necessita, amb formació, precisió tècnica i cor.
Però més enllà de les sirenes, què fa realment un TES en el seu dia a dia? Com es forma i quines sortides professionals té aquest cicle de Formació Professional? En aquest article ho detallarem al màxim.
Què és el Grau Mitjà de Tècnic/a en Emergències Sanitàries (TES)?
El Grau Mitjà d’Emergències Sanitàries és un títol oficial de Formació Professional (FP) amb validesa a tot l’Estat espanyol. Té una durada aproximada de 2.000 hores repartides en dos cursos i està estructurat perquè aprenguis tant la teoria com la pràctica real del món de les emergències sanitàries.
Aquest cicle forma professionals que treballen en l’atenció sanitària prehospitalària, el trasllat de pacients, l’assistència en emergències col·lectives i la coordinació amb altres serveis sanitaris i d’emergències.
Què fa un TES? El dia a dia al cor de l’emergència
Més enllà del títol, què fa exactament un/a Tècnic/a en Emergències Sanitàries? No és només “conduir una ambulància” ni ser un simple assistent sanitari; és el professional encarregat de la primera resposta sanitària fora de l’hospital, amb una combinació de tècnica, logística i sensibilitat humana.
1. Atenció sanitària inicial i suport vital
Quan sona un avís, el TES és dels primers a arribar. Avalua la situació, estabilitza els pacients i aplica suport vital bàsic (respiració, hemorràgies, immobilització). La seva intervenció pot marcar la diferència entre la vida i la mort.
2. Trasllat segur de pacients
El trasllat no és només “portar d’un lloc a un altre”. Implica immobilitzar el pacient, monitoritzar les constants vitals i garantir que el trajecte sigui segur, comunicant-se amb l’hospital de destí i altres serveis.
3. Preparació i manteniment de l’ambulància
En iniciar el torn, el TES revisa i assegura que tot el material sanitari estigui en perfecte estat: des d’embenats fins a desfibril·ladors o medicaments. Revisar el vehicle i fer el control d’equips és clau per poder intervenir amb rapidesa i eficàcia. combinació de tècnica, logística i sensibilitat humana.
4. Suport psicològic immediat
En situacions crítiques, el TES també acompanya emocionalment pacients i familiars. Saber transmetre calma i seguretat, fins i tot abans de l’atenció mèdica especialitzada, és una competència vital del professional.
5. Coordinació d’emergències
Un TES no treballa de manera aïllada: es comunica i es coordina amb metges, infermers/es, cossos de bombers, forces de seguretat i centres 112 per garantir respostes integrals a l’emergència
Com és la formació?
Més pràctica que mai
Una de les característiques que fan únic aquest cicle és el seu enfocament pràctic.
Formació teòrica
Estudiaràs:
- Anatomia i fisiologia humanes
- Suport vital bàsic i avançat
- Legislació sanitària i ètica professional
- Teleemergències i comunicació en crisi
- Gestió i preparació de vehicles sanitaris
El pla d’estudis està dissenyat per cobrir tot allò que un TES necessita dominar:
- Manteniment preventiu de vehicles sanitaris
- Logística sanitària en emergències
- Dotació sanitària i neteja de material
- Atenció sanitària inicial i especialitzada
- Evacuació i trasllat de pacients
- Suport psicològic en situacions de crisi
- Teleemergències i procediments de coordinació
- Anglès professional i habilitats comunicatives
Formació pràctica
A més, la FP combina teoria amb:
- Simulacres d’urgències
- Pràctiques en ambulàncies
- Treball en centres sanitaris i serveis d’emergències
- Posades en escena per gestionar crisis reals
Això et prepara per actuar, més enllà de memoritzar continguts, davant de situacions reals on les decisions compten.
Una barreja de tècnic, humà i coordinador, perquè ser TES exigeix dominar tant les maniobres com les paraules.
El Mètode Vitae: aprendre fent, amb sentit
En centres com Escola Vitae, la formació no es redueix a llibres i exàmens. El seu enfocament es basa en:
- Atenció a l’alumnat, amb aprenentatge actiu centrat en situacions reals.
- Primer pràctica, després teoria. S’entrena la ment i el cos per saber actuar sota estrès.
- Connexió amb el món professional, mitjançant pràctiques en empreses col·laboradores.
Aquesta manera d’ensenyar evita quedar-se “només amb la teoria”: et prepara per a veritables urgències, on cada gest compta.
Objectiu i competències que desenvoluparàs
En acabar aquest grau mitjà, estaràs preparat/da per:
- Aplicar suport vital bàsic i mobilització de pacients amb seguretat.
- Col·laborar en la classificació de víctimes en emergències i catàstrofes.
- Utilitzar correctament equips sanitaris i vehicles d’emergència.
- Atendre no només físicament, sinó també psicològicament, la persona en crisi.
- Interactuar i coordinar-te amb professionals sanitaris i serveis públics.
Això et converteix en un/a professional capaç d’intervenir amb rapidesa, seguretat i criteri, fins i tot quan la pressió és màxima.
FAQ’s
Requisits d’accés i com preparar-te
Per accedir a aquest cicle formatiu de grau mitjà necessites:
- Tenir l’ESO o equivalent.
- O superar la prova d’accés a grau mitjà si no tens aquesta titulació.
En alguns casos, pots trobar modalitats presencials, semipresencials o fins i tot online, cosa que facilita compaginar estudis i vida personal o laboral.
La jornada laboral real d’un TES
Segons FP Santa Gema, la feina del TES sol organitzar-se en torns llargs de 24 hores, tot i que pot variar segons la comunitat o l’empresa. Després d’una guàrdia, sovint es descansen diversos dies seguits, com ara 24×72 hores o 24×48 hores.
És important entendre que un torn de 24 hores no significa estar actiu tot el temps. Els TES disposen de zones de descans en hospitals o bases on poden recuperar forces quan no hi ha avisos.
La jornada típica es pot dividir així:
- Abans del servei: revisió i preparació del material i de l’ambulància
- Durant el servei: intervenció en emergències, trasllats, valoració i estabilització
- Després de cada avís: netejar, reorganitzar i documentar el que ha passat
Sortides professionals del TES: on pots treballar
El títol de Tècnic/a en Emergències Sanitàries obre múltiples portes en el sector de la salut i l’atenció d’emergències:
- Tècnic/a en transport sanitari
Treballar en ambulàncies tant públiques com privades, assistint i traslladant pacients. - Teleoperador/a en centres d’emergència
Atendre trucades d’emergència i coordinar recursos des de centres 112/061. - Serveis de protecció civil
Participar en plans d’emergència, esdeveniments multitudinaris o catàstrofes. - Unitats de suport en hospitals o centres sanitaris
Col·laborar en serveis que requereixin atenció inicial, logística o trasllat de pacients.
A més, aquest títol permet continuar formant-te en cicles superiors o especialitzacions sanitàries, fet que el converteix en un punt de partida sòlid per a una carrera professional amb sentit.
I l’ocupabilitat? Realitats i oportunitats
Avui dia, els TES són professionals altament demandats en el sector sanitari i d’emergències. L’atenció prehospitalària és un component essencial dels sistemes de salut públics i privats, cosa que es tradueix en oportunitats laborals tant en grans ciutats com en zones rurals.
Segons estudis i experiències professionals, molts TES treballen en col·laboració directa amb altres serveis sanitaris, reforçant el paper d’aquest perfil com a pilar de l’atenció fora de l’hospital.
En definitiva, parlem d’una professió humana, una professió amb propòsit.
Treballar com a TES no és una professió fàcil ni d’horaris còmodes. Implica:
- Alts nivells d’estrès emocional
- Exposició a situacions de risc
- Decisions ràpides sota pressió
Però també ofereix quelcom únic: ser testimoni d’històries de resiliència humana, ajudar una persona a tornar a casa amb vida o sostenir la mà d’algú espantat en un dels pitjors moments de la seva vida.
Molts TES coincideixen en una realitat: la seva feina no s’acaba quan s’apaguen les sirenes. El seu impacte continua en cada història que s’emporten amb ells.
El Grau Mitjà d’Emergències Sanitàries no és només una FP més: és una formació que et prepara per ser-hi quan més falta fa.
No només aprens protocols i tècniques, sinó també a mantenir la calma quan altres la perden, a coordinar solucions enmig del caos i a oferir seguretat quan regna la incertesa.
