No ha estat fàcil trobar un forat per xerrar, ja que té l’agenda completa d’entrenaments amb els seus clients. Senyal que Funciona, funciona!

Va ser el 2012 quan Iñaki, exalumne del Grau Superior de Condicionament Físic (modalitat online), va obrir el centre d’entrenament a Premià de Dalt (Barcelona). En aquests 10 anys, Funciona s’ha convertit en una referència en l’àmbit de l’entrenament funcional.

Entrenament funcional: característiques i beneficis

Unes barres, peses, anelles i molt d’espai lliure. Aquí no hi ha màquines? 

No. És un centre d’entrenament funcional i per tant aquí l’element principal és el propi cos, que el treballem amb l’ajuda del material específic que tenim al centre. 

“L’entrenament funcional t’ajuda a rendir millor, ja sigui damunt d’una bicicleta o a la feina”.

Què és l’entrenament funcional?

L’entrenament funcional és un tipus d’entrenament on el que es busca és que la persona explori el seu cos i descobreixi les funcionalitats que té. Amb aquest entrenament la persona treballa el seu cos com un conjunt; aconseguim que no només es treballi un múscul en concret sentint una reacció en cadena ja que es treballen diversos exercicis i vàries parts del cos alhora. 

Quina és la millor manera de treure’n profit?

És un tipus d’entrenament que mal executat pot ser contraproduent, però és molt efectiu si es realitza amb el tutoratge d’un bon professional. 

És clau explicar per quin motiu hem triat un exercici determinat i traslladar a la persona on ha d’estar sentint el treball. Això provoca, a més d’una millora muscular, una millor comprensió d’un mateix. El salt qualitatiu que experimenta la persona és molt gran.

Per què?  

Posem un exemple: estàs treballant la part posterior de la cama. Per a executar l’exercici correctament has de fer força amb el dit gros del peu, activar el gluti contrari i els oblics, i així poder fer força amb la mà. D’aquesta manera aconsegueixes enfortir la musculatura de manera global amb un únic exercici.

Aquesta comprensió del teu cos com un tot, com un conjunt de parts que treballen de manera simultània, crec que és l’èxit de l’entrenament funcional.

A qui va dirigit l’entrenament funcional?

Té moltes aplicacions. Està pensat perquè t’ajudi a ser millor en el que vulguis o necessitis.

I amb això vull dir que, per exemple, pot utilitzar-se com un entrenament complementari per a la realització d’un altre esport, per millorar la teva salut global o per rendir millor en el treball.

• A Funciona entrenen esportistes: futbolistes, ciclistes de mountain bike o de carretera…
• Persones que no practiquen un esport en concret però que aquest entrenament els hi va bé per aguantar amb garanties la seva jornada laboral en una residència de tercera edat, per posar un exemple.
• I podem afegir un altre col·lectiu: persones que han sortit d’una lesió o d’un procés quirúrgic i volen realitzar la readaptació.

L’entrenament funcional enforteix el cos, millora l’agilitat i la postura corporal. Ens aporta major salut i benestar.

Pot una persona d’edat avançada suportar aquest entrenament?

I tant que sí. És un entrenament personalitzat. Quan algú comença amb nosaltres sempre fem una valoració funcional inicial i durant el procés d’entrenament veiem quin és el seu progrés o regressió per adaptar-nos a la persona. El nostre client més jove té 13 anys i el més gran en té 79. 

Caram! 

I et diré més. Perquè vegis que és un tipus d’entrenament obert a tothom, tenim bastants casos de pares que venen a entrenar amb els seus fills. Fins i tot, tenim apuntada una família sencera: el pare, la mare i dos fills que venen a fer el seu entrenament personal funcional. Evidentment segueixen plans d’entrenament diferents però entrenen junts.

Sempre has enfocat la teva professió cap a l’entrenament funcional?

Sí. Vaig començar com a entrenador personal al 2004, fa gairebé 20 anys! Com molts tècnics, vaig començar en una cadena de gimnasos, però allà ja vaig començar a treure clients de la sala de fitness i a explorar l’entrenament funcional. M’havia de barallar amb la direcció perquè em donessin permís per instal·lar unes anelles a la paret i poder entrenar amb cordes i cintes. 

Podem dir que ets pioner.

Podríem dir que sí. Actualment molta gent coneix i entrena de manera funcional, però quan vaig començar érem molt pocs els que ens dedicàvem a realitzar aquest tipus d’entrenament.

Fa 10 anys que vaig obrir Funciona i hem hagut de mudar-nos dues vegades per falta d’espai. Ara som tres entrenadors, en breu incorporarem un quart i tenim espai per oferir fins a 5 entrenaments privats simultanis per hora, on el client pot utilitzar tot el material de la sala.

Amb orgull puc dir que Funciona és una referència en l’entrenament funcional. Molta gent ens contacta per demanar consell i formació, i oferim assessorament professional a tots aquells que s’interessin per aquesta mena d’entrenament.

Quin paper ha jugat Vitae en el teu trajecte professional?

La modalitat online va ser clau per poder continuar formant-me i reglamentar els meus coneixements. La regularització de professionals de l’esport va obligar molts tècnics a oficialitzar la seva formació; jo ja tenia el meu propi centre i només podia afrontar-ho estudiant al meu ritme. No podia desatendre el meu negoci.

Com va ser la teva experiència e l’Escola Vitae?

Molt bona. Vaig estudiar a Vitae del 2015 al 2017. Encara que ja portava uns 10 anys com a entrenador, aquesta formació em va aportar moltes coses positives: noves maneres de plantejar un entrenament, d’estructurar una classe o com administrar la meva empresa. I l’acompanyament per part de l’escola i el seu professorat va ser total.

El format online és una opció molt bona per a tots aquells que ja estan treballant. Sobretot perquè et permet estudiar al teu ritme i el seguiment que realitzes amb l’equip docent et permet arribar als exàmens en condicions.

Moltes gràcies pel teu temps Iñaki. Ens ha quedat molt clar que l’entrenament funcional és un gran aliat per millorar el nostre control i consciència postural, els nostres objectius esportius i la nostra salut. Molt d’èxit amb Funciona, Strenght & Conditioning!

The post “L’entrenament funcional t’ajuda a rendir millor ja sigui damunt d’una bici o a la feina” first appeared on Vitae Escola Universitària.

La classe d’avui té 4 parts. Treballarem sempre sobre els 85rpm, d’acord?”. Està a punt de començar la classe de spinning al gimnàs VivaGym del carrer Bruc de Barcelona. Lluís Edo està al capdavant i dóna les instruccions als alumnes. Lluís és estudiant del Grau Superior d’Acondicionament Físic a l’Escola VITAE. En el segon any, s’ha acollit a la possibilitat de realitzar els estudis mentre realitza pràctiques. Però no són unes pràctiques curriculars normals. “Les pràctiques del format Dual són unes pràctiques especials, molt més llargues i remunerades que permeten a l’estudiant compaginar els seus estudis a l’aula amb un treball a mesura que li proporciona VITAE i que li aporta més experiència” apunta Éric Chalamanch, el responsable de la relació entre Vitae i les empreses del sector del fitness.

VITAE ofereix des del 2020 la possibilitat de realitzar aquests estudis en format dual. Un dels principals avantatges és que s’adquireix molta més experiència, ja que són unes pràctiques que arriben gairebé a les 1000 hores. Només les 100 primeres hores són de pràctiques i la resta, 877 hores, són remunerades. L’alumne té un sou, aprèn i adquireix experiència. I el més important, assenyala Éric Chalamanch, és que “un cop finalitzat el període de pràctiques, moltes empreses decideixen incorporar en plantilla l’estudiant amb un contracte com el de la resta de treballadors”. L’experiència de Vitae amb aquest format Dual en aquests anys no pot ser més positiva.

I un exemple és el de Lluís Edo. “Finalitzo el meu contracte de pràctiques d’aquí a pocs dies. El meu responsable ja m’ha fet una proposta per seguir i incorporar-me a la plantilla. Estic molt feliç perquè m’hi vull dedicar. Amb unes pràctiques normals no sé si ho hagués aconseguit”. Vuit mesos enrere, Lluís Edo ens reconeix que va entrar per la porta com algú tímid i insegur. Però ara és un altre. Té molta més confiança en si mateix i també s’ha guanyat els clients. I li encanta fer classes dirigides. “Menys ioga, faig totes les classes dirigides que es fan al centre: spinning, body combat, body pump… Aquí em tracten com un treballador més. No sóc un estudiant de pràctiques per a ells”. Recorda que a les seves primeres classes sentia una mica de vergonya, però que a poc a poc es va anar deixant anar. I en tota aquesta transformació també hi ha tingut molt a veure el seu responsable, amb qui ha forjat una bona relació.

El format dual s’aplica al segon any d’estudis. La càrrega de treball a l’aula disminueix, ja que part dels estudis es traslladen al centre de treball.

VITAE cerca acords amb les empreses més prestigioses del món del fitness i aquelles que mouen un volum alt de professionals per tenir més garanties que l’alumnat pugui treballar al centre una vegada finalitzats els estudis. “El feedback és molt bo. Nosaltres seleccionem els alumnes que enviem als centres i, en la majoria de casos, l’experiència ha estat molt positiva tant per a l’alumne com per a l’empresa”, assegura Éric Chalamanch. Però la plaça, un cop finalitzats els estudis, no la té garantida ningú. Lluís Edo ens dóna la seva fórmula per aconseguir la feina que busquem: “has de donar el 100%. Demostrar que vols la feina. Aquí ningú no regala res. Si vas per això, ho aconseguiràs”. Ell ho ha aconseguit.

The post “Aquí mai se m’ha tractat com un estudiant de pràctiques sinó com un treballador més” first appeared on Vitae Escola Universitària.

Vas entrar a Vitae al 2012. ¿En quina situació personal et trobaves?

La meva mare és biòloga i el meu pare odontòleg. Pels meus pares els estudis eren molt importants i jo no volia seguir estudiant. Vaig estar uns anys treballant però no trobava el meu lloc ni el meu objectiu fins que vaig entrar a Vitae. Estudiant a Vitae ells van veure que jo era feliç. De fet, la meva mare sempre recorda una frase que li vaig dir un dia tot sopant: “avui és el primer dia que m’expliquen alguna cosa que m’interessa”. Si al 2012, quan vaig entrar a Vitae, els hi haguessin dit als meus pares que 8 anys més tard, al 2020, tindria els estudis de grau superior, una carrera universitària i un màster, no s’ho haguessin cregut. Segurament, sense haver fet abans el grau a Vitae, no hagués acabat INEFC. La meva gran motivació per superar els estudis universitaris era que tenia un objectiu: ser mestre de l’esport.

Si que ho tenies clar…

A Vitae vaig descobrir que el que més il·lusió em feia era ser professor. Vaig acabar el grau superior al 2014 i això em va permetre anar a la universitat per estudiar INEFC durant 4 anys. A la universitat ja vaig demanar fer les pràctiques a Vitae perquè tenia molt clar el meu objectiu. Després vaig cursar el màster en docència. Un cop acabats els estudis, al setembre de 2020, vaig rebre la trucada de Vitae per incorporar-me a l’equip docent. Aquest és el meu segon any com a professor. 

Qué va significar per a tu aquella trucada?

Ser professor ha estat una de les alegries més grans de la meva vida. Era un objectiu que veia com un somni quan estudiava allà. I ser mestre a Vitae encara ha estat millor perquè he tornat a un lloc que sento com a família. 

Vas deixar l’escola com a alumne el 2014 i hi vas tornar al 2020 com a professor. Ha canviat molt Vitae en aquests anys?

L’evolució és espectacular en tots els aspectes. Pel que fa les instal·lacions hem passat d’un sol espai on vaig estudiar jo amb un equipament reduït a múltiples centres més moderns i preparats amb tot el material necessari per a desenvolupar les classes. També ha crescut molt l’estructura de Vitae. Som més professors i s’ha millorat l’oferta educativa.

I què es manté d’aquella Vitae que vas conèixer com a alumne?

Recordo que em vaig trobar amb uns professors plens d’il·lusió i molt propers. El tracte era molt familiar. Em van transmetre aquelles sensacions que buscava: em van guiar a través d’una de les meves passions, que era l’esport. I aquest esperit es manté intacte. A part de l’oferta educativa i els diversos centres que té Vitae, el tracte humà és un dels punts forts de l’escola. Tot i que ha crescut, veig que conserva els mateixos valors i el tracte personal de quan estudiava i això és molt important. 

Haver estat alumne de l’escola, en què et beneficia a l’hora d’exercir com a mestre?

La teva pròpia experiència et marca i t’ajuda a posar-te en la pell de l’alumne. Aprens a transmetre la pràctica i la teoria tal i com a l’alumne li agrada rebre-la. 

I suposo que també ells veuen que després dels estudis, es pot seguir un camí, oi?

Sempre els hi dic als meus alumnes a principi de curs que en aquest món ens coneixem tots. Si ho feu bé durant l’etapa d’estudiant, us recordaran i us pot marcar el futur laboral. I em poso com a exemple: “jo estava aquí assegut com vosaltres i ara estic davant vostre i a més a més també treballo fora de Vitae amb mestres que van ser professors meus”.

Ser professor a Vitae no és la teva única feina?No. També treballo al centre de Crossfit Facta Non Verba dirigit per un responsable d’un dels centres de Vitae. Precisament en aquest centre de Crossfit vaig fer les pràctiques quan estudiava el grau a Vitae i ja no hi vaig sortir. El treballar fora també és un valor afegit pels nostres alumnes. És un punt en comú que tenim la majoria de mestres de Vitae i d’aquesta manera els traslladem a l’aula el que veiem nosaltres en el dia a dia.

The post “Ser professor a Vitae és un somni fet realitat” first appeared on Vitae Escola Universitària.

Exalumnes del Grau Superior EAS de l’Escola Vitae (2ª generació), ens parlen de la seva experiència al nostre centre i de la vida professional després d’haver finalitzat els estudis.

— Què us va portar a prendre la decisió d’estudiar a l’Escola Vitae?

Adrián: En acabar el batxillerat, jo tenia clar que volia començar estudis relacionats amb l’esport, ja que és la meva passió des dels 5 anys; a aquesta edat vaig començar a jugar en un equip de futbol i no ho he deixat des de llavors. Com el primer any no vaig poder entrar en la pública, amb la meva mare vam començar a buscar informació per internet i vam trobar l’Escola Vitae. La veritat és que no tenia cap referència del centre ni coneixia a ningú que hagués estudiat aquí, però com que em va cridar l’atenció, vaig anar a visitar les instal·lacions i vaig fer una entrevista amb el director de l’escola, i la veritat és que amb això vaig acabar de convèncer-me per a matricular-me… i vaig encertar de ple! (riu)

De fet, en el meu segon any vaig obtenir una plaça per a entrar en la pública, però vaig preferir quedar-me en Vitae, tant per la qualitat de la formació que estava rebent com per les amistats que havia fet.

Eric: Jo, en canvi, en acabar el batxillerat vaig començar a estudiar el Grau d’Administració i Direcció d’Empreses, però de seguida em vaig adonar que no era per mi. Un amic que era alumne Vitae de primera generació em va parlar del centre i de la seva experiència personal, que era molt bona, així que vaig parlar amb un company que també volia començar els estudis d’esport i tots dos ens vam decidir a matricular-nos a Vitae.

[/vc_column_text][vc_column_text]

— Què esperàveu quan vau començar els estudis al centre? El Grau Superior es va ajustar a les vostres expectatives?

[vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

Eric: En el meu cas ja sabia més o menys què esperar, perquè el Pere, el meu amic, m’havia parlat de la metodologia, les classes pràctiques, etc. En realitat, tenir aquest feedback per endavant va ser el que em va acabar de convèncer per a inscriure’m. En aquell moment (jo tenia 19 anys), la veritat és que vaig agrair una formació tan pràctica i dinàmica, i, encara que en acabar em vaig apuntar al Grau de CAFE, vaig aprofitar al màxim els anys a Vitae. A més, hi havia molt bon rotllo amb tots els companys, érem una pinya.

Adrián: La veritat és que per a mi al principi va ser una mica difícil. Com ja he dit, no coneixia a ningú, i el primer dia de curs em vaig trobar amb companys més grans que jo, que venien de diferents ciutats (Sabadell, Terrassa, Hospitalet…), cadascú teníem experiència en esports diferents… A més, jo sóc de El Prat, i cada dia havia d’agafar l’autobús fins a Vall d’Hebron. Va ser la sensació de “sortir de l’ou” per primera vegada, però la veritat és que aquest procés d’adaptació no va durar molt de temps: de seguida es va crear un vincle amb tota la classe, i vaig fer molt bons amics.

[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_single_image image=”19420″ img_size=”1024×728″][/vc_column][/vc_row]

— Què destacaríeu de la vostra experiència a Vitae?

Adrián: Per a mi, el millor de la meva època com a alumne en Vitae és que tots els que érem allà volíem aprendre, no és com a l’escola, que hi ha assignatures que no t’interessen. Els professors, com que són del teu món, t’ajuden una barbaritat. En el 2n curs vaig tenir a Jorge Paricio de professor de pàdel, i ara treballem junts en el RC Polo; és el coordinador de l’escola de tennis.

A més, com ja hem comentat és un tipus de formació molt pràctica. Encara que en aquella època haguéssim de desplaçar-nos a diferents instal·lacions esportives, valia la pena. És a dir, no és el mateix fer una classe de futbol o de rugbi al pati asfaltat del col·legi, que en un camp d’herba en la Teixonera, o fer les classes en el gimnàs del DIR en comptes d’en una sala amb tres o quatre màquines. Amb aquest sistema veus la realitat del sector al qual et dedicaràs i això et motiva moltíssim.

Eric: Exacte, érem com una gran família. Tots teníem una afició en comú, l’esport, i això es notava en les classes. La gent hi va per aprendre, hi ha molt de compromís. A més, les pràctiques estan molt ben organitzades, tant en el DIR, com amb esports específics com a pàdel o tennis. Els continguts que aprens en el Grau Superior són molt útils per a poder entrar en el món laboral, i són aplicables en diferents tipus de treballs.

En el meu cas, el Grau Superior també em va permetre accedir a la universitat, així que en acabar els estudis a Vitae vaig poder matricular-me de la carrera de CAFE.

A Vitae som com una gran família. La gent hi va per aprendre, hi ha molt de compromís.

 

— Què vas haver de fer per accedir al Grau Universitari?

Eric: Vaig començar la universitat un any després d’haver acabat el Grau Superior, perquè volia preparar-me una assignatura específica de la Selectivitat per pujar nota i poder accedir a CAFE a la pública, i a més vaig aprofitar aquell any per a treure’m el títol d’entrenador de futbol. En aprovar aquesta assignatura de la selectivitat, la nota mitjana del Grau Superior em va pujar un punt, així que vaig poder entrar a la carrera en el Tecnocampus de Mataró.

[vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_single_image image=”19434″ img_size=”1024×748″][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

— Quina va ser la vostra primera experiència laboral en el sector esportiu?

Adrián: L’estiu del 1r curs des de Vitae em proposen realitzar les pràctiques en el RC Polo de Barcelona. Al principi vaig rebutjar l’oferta perquè volia buscar alguna cosa vinculada al futbol, però en veure les instal·lacions i les seccions del club vaig canviar totalment d’opinió, ja que vaig entendre que era una bona oportunitat. Així que, amb dos companys més, Marc Martín i Alejandro Serrano, comencem a treballar com a monitors en les colònies esportives del club, en el meu cas com a ajudant de tennis.

Després d’un mes recordo que Jose Morilla, el meu coordinador, em va comentar que estaven contents amb el treball que estava fent i que a l’escola de tennis buscaven professors per al proper curs… vaig acceptar, i ja porto treballant en el RC Polo 7 anys.

El 2n any em van preguntar si coneixia a algú de la meva classe que pogués treballar a l’escola i vaig proposar a Eric, que, encara que tampoc venia del tennis, tenia molta desimboltura.

Eric: Jo vaig començar en el RC Polo fent una substitució com a entrenador de tennis, i com que vaig treballar molt a gust i en el club van quedar contents amb el meu treball, vaig decidir quedar-me com a entrenador fix en acabar el Grau Superior. He treballat en el club des de llavors, ja que vaig poder compaginar-lo amb la carrera… i fins ara!

[/vc_column_text][vc_empty_space height=”12px”][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”2/3″][vc_column_text]

Gràcies a la formació del Grau Superior vam poder començar a treballar en un sector en què no érem especialistes, i encara a dia d’avui mantenim aquesta feina.

 

— Els dos veníeu del món del futbol, què penseu quan us proposen ser entrenadors de tennis?

Eric: En el Grau d’EAS a Vitae havíem fet una assignatura de tennis, així que no començàvem de zero. En aquesta assignatura jo havia après bastant, encara que és veritat que mai havia donat una classe. Però en el Polo sabien que tenia una base i que havia tractat amb nens, i jo també creia que podria fer-ho bé. A més, en el club em van ajudar molt i vaig anar aprenent a poc a poc, però la veritat és que des del principi l’experiència va ser molt bona, sobretot la relació amb els nens, que és una part fonamental de l’ensenyament de qualsevol esport.

Adrián: Jo sóc molt supervivent, i vaig pensar que encara que no tingués una gran experiència en aquest esport em buscaria la vida. Vaig començar com a ajudant en pista, i a les dues setmanes el meu company va agafar la baixa i vaig haver d’estar jo sol. Però la veritat és que amb els nens em sentia molt còmode, encara que recordo que, al principi, em feia por que se m’acostés algun pare o mare a preguntar-me alguna cosa, perquè tot era molt nou per a mi (no sols l’experiència com a entrenador, sinó el club, la metodologia…). Malgrat tot, gràcies a la formació que ens oferia l’escola de tennis i als meus companys, em vaig sentir còmode molt ràpid.

[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/3″][vc_single_image image=”19440″ img_size=”large”][/vc_column][/vc_row]

— Adrián, ara tu també treballes com a entrenador personal al DIR, des de fa 4 anys. Creus que la formació  rebuda en el Grau Superior EAS t’ha estat útil a l’hora d’incorporar-te al món laboral?

Adrián: Per descomptat, molt. Vaig aprendre molt de sobre diversos esports i gràcies a això estic treballant en sectors que com a esportista no coneixia. Reconec que, quan la vaig cursar a l’Escola Vitae, l’assignatura d’entrenament personal i activitats dirigides no acabava de motivar-me, i ara és una àrea que m’encanta, perquè em permet estar en contacte amb la gent i ajudar-los a aconseguir els seus objectius; és un treball molt agraït.

— Per acabar, recomanaríeu estudiar la formació professional a algú que li agrada l’esport i vol convertir-se en tècnic?

Eric: Ho recomanaria al 100%. Havent cursat la formació professional i la carrera de CAFE, puc dir que, encara que és veritat que en la universitat aprens molt, t’ensenyen a potenciar capacitats com buscar informació, analitzar, sintetitzar… i és una experiència molt enriquidora, també és cert que en el Grau Superior aprens un altre tipus d’habilitats, moltes de les quals no s’ensenyen a nivell universitari, i que són fonamentals en el sector laboral de l’esport.

Adrián: Per descomptat. No sols aprens nous esports, sinó que també practiques esport tu mateix; durant el Grau Superior, jo fins i tot em notava més fort. No tenia ganes d’acabar el cicle! Recordo que a l’any següent vaig anar algun matí al centre amb uns amics per ensenyar-los les instal·lacions, estic molt orgullós d’haver format part de l’Escola Vitae. Encara que hagis practicat un mateix esport tota la vida, no passa res, a Vitae et preparen per desenvolupar moltes altres activitats físiques i habilitats. Això et dóna confiança i t’obre camí en el sector.

The post 10 ANYS FORMANT TÈCNICS ESPORTIUS. COM ELS HA ANAT ALS NOSTRES ALUMNES? first appeared on Vitae Escola Universitària.